Pensaments i sensacions

 

La meva vida no era real, estava vivint en un lloc que no volia i amb qui no volia viure des feia un munt d’anys.  L’única cosa que em deixava seguir lluitant i existint era el amor del meu fill, ell ha sigut i serà sempre el millor que m’ha passat en tots els anys que he viscut i només per això, m’ha valgut la pena passar per tot el que he passat.   No os podeu imaginar si no ho heu sentit en la vostra pròpia carn, el mal que fa donar-te de que estàs morint poc a poc per dintre i que no estàs fent res per evitar-ho, només vas deixant córrer els dies i pensant que, val, potser t’ho mereixes per alguna cosa que has fet en alguna de las teves vides passades.   La veritat es que no li desitjo a ningú passar per ninguna circumstancia d’aquest tipus perquè es esgotadora, tan física, com mentalment.

No sentir, no necessitar, no voler, no estimar i no suportar que la persona amb qui comparteixes la vida, faci quelcom com intentar tocar-te, besar-te o acariciar-te sense tu voler-ho, ni necessitar-ho, ni molt menys desitjar-ho, només et deixes fer i segueixes deixant passar els dies, un darrere l’altre, sempre igual, sense canvis, sense alegria i sense futur, sembla que no tinguis escapatòria i fins i tot arribes a pensar que es la vida que t’ha tocat viure i que tens que suportar-ho de la millor manera possible però, per dins, estàs morta....

Llavors, un dia qualsevol, et lleves pel mati i dius: ja hi ha prou, això no m’ho mereixo, jo també tinc dret a ser feliç i prens la ferma decisió de marxar. Parles sincerament amb aquella persona que ha viscut  amb tu tan de temps però que es una desconeguda a la que no et lliga res més que el fet del fill comú, veus que no ho entén, veus que el que li estàs dient no serveix de res perquè, la seva única preocupació no es un altre que la de saber si hi ha algú més, no pot entendre que senzillament no l’estimes perquè no t’agrada res del que fa, perquè no el respectes, perquè no suportes el seu contacte.  No importa que siguis sincera i que li diguis amb la mà al cor el que sents, el seu EGO es tan gros que segueix pensant en ell mateix, qui farà el menjar? Qui s’encarregarà de planxar? Qui sol.lucionarà tots els seus problemes de nen consentit? Qui, qui, qui??? I llavors t’ha adones del temps que feia que hauries d’haver pres aquesta decisió i agafes les teves coses personals: la roba, l’ordinador portàtil i poca cosa més.  Agafes el nen de la mà, que al cap i a la fi es l’únic que t’interessa i no vols perdre i marxes.

Sense feina, sense diners però amb unes ganes boixes de sentir-te viva, t’encamines cap a casa dels pares, que per sort, t’acullen amb els braços oberts.  Ells t’ajuden, et donen ànims i et diuen que es el millor que podies haver fet i que a partir d’ara les coses aniran millor i tu, ho vols creure perquè a més a més,  saps, què a  pitjor, es gaire be impossible!!!!!

De cop i volta,  quan menys t’ho esperis i quan creguis que per a tu ja no pot arribar ninguna persona que et pugui fer sentir viva, senzillament viva, arribarà Ell i et cap girarà el món i pensaràs, quin es el motiu per el que Deu no l’ha posat davant teu anys enrere i tens por i estaràs terroritzada perquè no voldràs patir més i no deixaràs de pensar i de donar-li voltes al cap i no podràs dormir, ni descansar, perquè no entendràs com podrà ser, que una persona a la que conèixes ben poc, et fa sentir tot aquest cúmul de sensacions, de sentiments, de coses que no sabies ni que existien i que ja no podries, ni voldries, deixar de sentir-les, perquè et sentiràs viva, et sentiràs capaç de qualsevol cosa, de lluitar per ser feliç i no podràs deixar de pensar en abraçar-lo, besar-lo, sentir-lo a prop teu, parlant, jugant, mirant-te en els seus ulls, que per a tu serà, com l’espai sideral, que farà que et perdis dins d’ells i que t’encantaria perdre’t i que ningú et treies d’aquell nou mon que s’ha obert davant teu i desitjaràs que Ell t’acaricií, et besi, et faci el amor i que senti el mateix que tu perquè, llavors estaràs segura que hauràs trobat  el Home de la teva vida i que si ell sent el mateix, algun dia estareu junts fins a la fi dels dies. 

Així em sento i així os ho he explicat.  Si algun dia trobeu el veritable amor.... tranquils, ho sabreu i si no os adoneu, el vostre cor s’encarregarà de fer-ho!!!! Un d’aquests dies se que jo també el trobaré....

 

CORAZON ROTO